diumenge, 10 d’octubre del 2010

[Manifiesto] Cien académicos catalanes denuncian la actual política de criminalización de los movimientos sociales

Las y los abajo firmantes, profesoras y profesores de las universidades catalanas, denunciamos la actual política de criminalización de los movimientos sociales por parte de la gran mayoría de medios de comunicación de nuestro país y de muchos responsables políticos de las instituciones que lo gobiernan. Se ignora, se esconde, se desinforma y nunca se dialoga con el abanico de propuestas y alternativas que desde estos movimientos sociales se están haciendo en todas partes, para transformar y dar nuevas opciones de vida en sociedad.
Focalizar en ciertos episodios violentos, sin ni siquiera escuchar la contestación y la voz de los movimientos sociales a los que se ataca es directamente criminalizarlos; construir el chivo expiatorio y desviar la atención ciudadana de los conflictos reales en los que estamos inmersos más que nunca en nuestra sociedad: el paro, la pobreza y la exclusión social, la desigualdad creciente entre grupos, el recorte constante de los derechos sociales, el debilitamiento de las reivindicaciones del movimiento obrero organizado, el racismo y la xenofobia, la corrupción política y su impunidad, la violencia contra las mujeres, la dureza y la severidad del control penal contra los más vulnerables, el índice creciente de encarcelamientos, detenciones, sanciones ... Espiral de violencia estructural en aumento. Una sociedad verdaderamente democrática, que debe respetar plenamente el derecho a disentir ya discrepar, no se lo puede permitir.
¡Digamos basta!
Cataluña ha sido, es y queremos que sea una sociedad de acogida y de refugio a la diversidad de todo tipo, a la diferencia de color, de sexo, de opinión y también de revuelta. Bienvenida sea.
Digamos basta a la invención mediática que etiqueta de antisistema a los movimientos sociales. Los movimientos sociales se sublevan, luchan y proponen que otro mundo es posible.
Digamos basta a la criminalización de los  movimientos sociales!
LISTADO DE PERSONAS ADHERIDAS AL MANIFIESTO
1.Albert Sales (Universitat Pompeu Fabra) 2.Alejandro Andreassi Cieri (Universitat Autònoma de Barcelona) 3.Alessandra Caporale (Universitat Oberta de Catalunya) 4.Ana Isabel Garay Uriarte (Universitat Autònoma de Barcelona) 5.Ana Collado Sevilla (Universitat de Barcelona) 6.Àngel Cebollada Frontera (Universitat Autònoma de Barcelona) 7.Anna Camps Mundó (Universitat Autònoma de Barcelona) 8.Antonio Giménez Merino (Universitat de Barcelona) 9.Antonio Madrid (Universitat de Barcelona) 10.Apen Ruiz (Universitat Oberta de Catalunya) 11.Arcadi Oliveres (Universitat Autònoma de Barcelona) 12. Aurora Leal (Universitat Autònoma de Barcelona) 13.Barbara Biglia (Universitat Rovira i Virgili) 14.Bernat Muniesa Brito (Universitat de Barcelona) 15.Blanca Callén (Universitat Autònoma de Barcelona) 16.Carles Feixa Pampols (Universitat de Lleida) 17.Carmen Azcárate (Universitat Autònoma de Barcelona)18.Carolina Puga (Universitat de Barcelona) 19.Clara Camps Calvet (Universitat de Barcelona) 20.Conchi San Martín (Universitat de Barcelona) 21.Daniel Raventós (Universitat de Barcelona) 22.Daniel Turón (Universitat Oberta de Catalunya) 23.Dídac Sánchez-Costa (Universitat Oberta de Catalunya) 24.Dino Di Nella (Universitat de Barcelona) 25.Eduard Vinyamata (Universitat Oberta de Catalunya) 26.Elisabet Almeda Samaranch (Universitat de Barcelona) 27.Encarna Bodelón González (Universitat Autònoma de Barcelona) 28.Esteve Espelt (Universitat de Barcelona) 29.Fabià Díaz-Cortés (Universitat Autònoma de Barcelona) 30.Fèlix Balanzó Guerendiain (Universitat Autònoma de Barcelona) 31.Ferran Cortes Izquierdo (Universitat de Barcelona) 32.Ferran Izquierdo Brichs (Universitat Autònoma de Barcelona) 33.Francesc Espinet (Universitat Autònoma de Barcelona) 34.Francisco Fernández Buey (Universitat Pompeu Fabra) 35.Gerard Pla Cadafalch (Llotja, Escola superior d'arts i disseny) 36.Gerardo Pisarello (Universitat de Barcelona) 37.Ignasi Pons i Anton (Universitat de Barcelona) 38.Iker Puente Vigiola (Universitat Autònoma de Barcelona) 39.Isabel Gómez Alemany (Universitat Autònoma de Barcelona) 40.Jaume Botey Vallès (Universitat Autònoma de Barcelona) 41.Joaquim Sempere (Universitat de Barcelona) 42.Joan Benach (Universitat Pompeu Fabra) 43.Joan Pujol Tarrés (Universitat Autònoma de Barcelona) 44.Joana Conill Amelivia (Universitat Pompeu Fabra) 45.Joel Feliu (Universitat Autònoma de Barcelona) 46.Jordi Ibáñez Fanés (Universitat Pompeu Fabra) 47.Jordi Mir Garcia (Universitat Pompeu Fabra) 48.José Adelantado (Universitat Autònoma de Barcelona) 49.José Luis Gordillo Ferré (Universitat de Barcelona) 50.José Luis Lalueza (Universitat Autònoma de Barcelona) 51.Josep Canals Sala (Universitat de Barcelona) 52.Josep Maria Antentas (Universitat Autònoma de Barcelona) 53.Josep Mª Fericgla (Universitat de Barcelona) 54.Josep Fontana (Universitat Pompeu Fabra) 55.Juan-Ramón Capella (Universitat de Barcelona) 56.Lourdes Beneria (Universitat de Barcelona) 57.Manuel Aguilar Hendrickson (Universitat de Barcelona 58.Manuel Castells Oliván (Universitat Oberta de Catalunya) 59.Manuel Delgado Ruiz (Universitat de Barcelona) 60.Marc Sanjaume i Calvet (Universitat Pompeu Fabra) 61.Ma.Inés Massot Lafón (Universitat de Barcelona) 62.Marcel Pie Barba (Universitat de Barcelona) 63.Mar Morón Velasco (Universitat Autònoma de Barcelona) 64.Margot Pujal Llombart (Universitat Autònoma de Barcelona) 65.María Jesús Izquierdo (Universitat Autònoma de Barcelona) 66.María José González Madrid (Universitat de Barcelona) 67.Marta Llobet (Universitat de Barcelona) 68.Marta Utset Canal (Universitat Autònoma de Barcelona) 69.Martí López Andreu (Universitat Autònoma de Barcelona) 70.Martin Rodrigo y Alharilla (Universitat Pompeu Fabra) 71.Mercè Izquierdo (Universitat Autònoma de Barcelona) 72.Miguel Angel Sahagún Padilla (Universitat Autònoma de Barcelona) 73.Miguel Candioti (Universitat Pompeu Fabra) 74.Miquel Izard (Universitat de Barcelona) 75.Miriam Sol Torelló (Universitat Oberta de Catalunya) 76.Natalia Ribas Mateos (Universitat de Barcelona) 77.Natalia Rosetti Maffioli (Universitat Autònoma de Barcelona) 78.Núria Vergés Bosch (Universitat de Barcelona) 79.Pep Garcia-Borés i Espí (Universitat de Barcelona) 80.Pere Solà Gussinyer (Universitat Autònoma de Barcelona) 81.Pilar Albertín (Universitat de Girona) 82.Rafael Merino (Universitat Autònoma de Barcelona) 83.Raimundo Viejo Viñas (Universitat Pompeu Fabra) 84.Ramon Franquesa (Universitat de Barcelona) 85.Ricard Vinyes (Universitat de Barcelona) 86.Robert Tomàs Calvo (Universitat Autònoma de Barcelona) 87.Salvador Aguilar Solé (Universitat de Barcelona) 88.Salvador López Arnal (Universidad Nacional de Educación a Distancia) 89. Silvia Lannitelli Muscolo (Universitat de Barcelona) 90.Samuel-Lajeunesse (Universitat Autònoma de Barcelona) 91.Sònia Arribas (Universitat Pompeu Fabra) 92.Sònia Sánchez Busques (Universitat Autònoma de Barcelona) 93.Susana Narotzky (Universitat de Barcelona) 94.Tomás Herreros Sala (Universitat de Barcelona) 95.Tomàs de Montagut (Universitat Pompeu Fabra) 96.Xavier Domènech Sampere (Universitat Autònoma de Barcelona) 97.Xavier Ferrer Gallardo (Universitat Autònoma de Barcelona) 98.Xavier Oliveras González (Universitat Autònoma de Barcelona) 99.Víctor Jorquera (Universitat de Barcelona) 100.Verena Stolcke (Universitat Autònoma de Barcelona)

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Després del 29S … Revolta

Després de les mobilitzacions de la última setmana i del treball que s’ha des de l’esquerra més conscient d’explicar que el que està en joc ara mateix no és la negociació de les retallades socials sino la reivindicació dels guanys socials que s’han aconseguit amb les lluites obreres i socials en l’últim segle i segurament també posar sobre la taula que el que ens cal és una societat més justa. Una societat socialista. Ho dic així, UNA SOCIETAT SOCIALISTA, sense por a que algú m’acusi de no ser modern.
Tos hem vist com aquests últims  anys, els referents polítics de l’esquerra han anat derivant cap a un liberalisme més o menys progressista (sols cal que llegiu els textos aprovats ens els congressos del PSC o ICV) i una aproximació molt lleugera a l’ECOSOCIALISME, a les idees de Löwry, que el formula com una via de superació del capitalisme, com una fórmula inscrita dins dels moviments anticapitalistes que s’estan desenvolupant en aquests moments. Però també trobem una voluntat expressa per ignorar idees com les vinculades al DECREIXEMENT o la lluita expressa per la JUSTÍCIA SOCIAL  (aquells valors i idees que han de caracteritzar l’esquerra social)
Contra el que pensen i expressen els progressistes posmoderns, en els debats que podem mantenir, la lluita per una societat més justa, no ha de ser un retorn ideològic als anys 30, 40 o 50 del segle passat, per nosaltres és un pas endavant, en la creació del socialisme del S.XXI. En tot cas, no ens preocupa la modernitat sino el fet que les nostres propostes puguin contribuir a crear una alternativa política que ajudi a superar les injustícies socials, que pugui contribuir a un món millor, més ecològic, més just i sostenible. Un món en el que els pobles puguin garantir la seva sobirania alimentària, en el que tots els pobles puguin accedir a la riquesa de forma justa i equitativa.
Crec que tot això que us vull expressar quedaria incomplert si no obríssim la perspectiva del que cal fer a MATARÓ. Crec que ja sabeu que els referents socials de l’esquerra a Mataró, han deixat d’existir a la pràctica possiblement afectats per una pràctica política massa lligada a les institucions i poc valenta a l’hora de plantejar veritables alternatives socials amagant-se darrera un possibilisme, que la lliga al poder i l’allunya de les seves bases socials i ideològiques
La proposta que us voldríem fer arribar és la de contribuir, de la forma que us sigui més còmoda, a regenerar els referents d’esquerres. Estem en un moment en el que cal continuar la mobilització social, Mataró i la nostra comarca ha de decidir el manteniment o no, de les nostres zones agrícoles; si aquestes s’han de gestionar sota model agronaturals. Cal decidir sobre quin tipus de mobilitat volem i cal lluitar. Cal decidir sobre quin tipus de ciutat volem i en quin paper o lloc situem polítiques de caràcter social i com la nostra ciutat es vincula a les lluites contra el canvi climàtic.
Ens preocupa, també, de quina forma contribuïm a generar un referent polític d’esquerres que tingui una autoritat política real i si en aquesta contribució cal que ens sumem a algun front alternatiu d’esquerres i nacional.
Des de REVOLTA GLOBAL / ESQUERRA ANTICAPITALISTA a Mataró, us convidem a parlar de tot plegat i de tot allò que vulgueu plantejar.

dimarts, 28 de setembre del 2010

Des de baix dóna suport a la Vaga General i defensa continuar la mobilització després del 29S (del blog d'Esther Vivas)

Aquest dilluns 27 la candidatura Des de baix ha ofert una roda de premsa per expressar el seu suport a la Vaga General, defensar un pla de mobilització sostingut després del 29S i presentar les seves propostes en matèria de política econòmica.
A la roda de premsa hi han participat Esther Vivas, cap de llista per Barcelona i candidata a la presidència de la Generalitat, Josep Bel, sindicalista a telefònica,Josep Lluís del Alcazar, sindicalista a l’ensenyament, Muhitin Karkin, sindicalista i activista en el moviment dels immigrants i Rocio Varela, sindicalista de l’Hotel Juan Carlos I, tots ells impulsors i membres de Des de Baix.
Per Des de Baix el què hi ha en joc no és una reforma laboral circumstacial. La reforma forma part de tot un conjunt de polítiques aplicades per tota la Unió Europea que busquen que la crisi la paguem els i les treballadores, i fer retrocedir els drets socials. El capitalisme ens vol fer pagar la crisi més greu de la seva història arrabassant-nos drets i abocant-nos a la misèria: provocant atur massiu, abaratint els acomiadaments, abaixant sous i pensions, fent de la precarietat la norma, soscavant la negociació col•lectiva, agreujant la discriminació de dones, de joves i immigrants, malbaratant els recursos naturals i conduint-nos al desastre mediambiental…
A la roda de premsa de suport a la Vaga, Esther Vivas ha senyalat que front aquesta situació “cal una mobilització sostinguda. La Vaga ha de ser l’inici d’un nou període de lluites. No un punt i final, o un parèntesi en el camí” i avançar en “la coordinació de les resistències a escala europea. Necessitem una Vaga General europea que articuli les protestes de cada país i dóni una resposta conjunta a tota la Unió Europea”.
Per Des de baix és important que la Vaga General sigui una vaga de totes i tots els treblladors, entre ells els aturats i aturades, les i les precaris, els i les immigrants, i que la vaga sigui serveixi per teixir aliances entre diferents moviments i organitzacions socials i afavorir noves iniciatives de mobilització i auto-organització, com és el cas de l’okupació del Banc Espanyol de Crèdit a la Plaça Catalunya de Barcelona.
Front les actuals polítiques econòmiques, Des de baix planteja diferents mesures de política econòmica que suposen un canvi de model. Josep Lluis del Alcazar ha exposat les mesures programàtiques que defensa Des de Baix en el terreny econòmics, entre elles “la lluita contra l’atur començant amb la reducció de la jornada laboral a 35 hores per repartir l’ocupació, l’agument del salari mínim a 1200 euros, la com la defensa dels serveis públics, i l’expropiació del sistema bancari i la creació d’una banca pública”.
Les i els integrants de Des de baix han defensat la necessitat d’un sindicalisme combatiu, participatiu i democràric, en oposicó al sindicalisme de concertació majoritari. Josep Bel ha explicat que “per combatre la crisi necessitem un nou model de sindicalisme, orientat a la mobilització i que fomenti la participació dels afiliats. Cal reconstruir el sindicalisme assambleari i de base.”
Mobilitzar els i les immigrants, el dia de la Vaga i de forma quotidiana és una de les prioritats de l’esquerra anticapitalista, en un context marcat per l’auge del racisme i la xenofóbia. Així ho ha explicat Muhitin Karkin per qui “el racisme només serveix per a divir a la classe treballadora i fer que es confongui d’enemic, i desviar l’atenció sobre els veritables responsables de la crisi”.
Per a Des de baix el 29S ha de servir també per visibilitzar les problemàtiques que afecten de forma específica a les dones i les discriminacions que pateixen al mercat de treball. Rocio Varela ha recordar que “les dones treballadores tenim molts motius per anar a la Vaga. Les dones patim discriminació salarial, taxes d’atur i precarietat més elevades, i sofrim més que ningú les conseqüències de les retallades dels serveis socials, perquè carreguem amb el gruix del treball domestic i de cura.”
Iniciar un nou cicle de lluites, reconstruir un sindicalisme combatiu i avançar en la consolidació d’una alternativa anticapitalista són els reptes que tenim endavant les properes setmanes.
Per això seguirem treballant, des de baix, i a l’esquerra!

dissabte, 25 de setembre del 2010


29S: Vaga General. Els nostres drets vs. els seus privilegis
Cargado por anticapitalistes. - Las últimas noticias en video.">
29S: Vaga General. Els nostres drets vs. els seus privilegis
Cargado por anticapitalistes. - Las últimas noticias en video.




Si, també tenim una manera anticapitalista de fer la vaga.
Una manera que seguint tota una tradició obrerista de lluita, avui ens porta a lluitar per preservar els nostres drets.
Una manera, que ens porta a lluitar contra un sistema social injust.
Una manera, que ens porta a lluitar per convicció i que no sols vol preservar sino que també a superar les injustícies socials, les injustícies globals ... PER NOSALTRES ÉS UNA VAGA PER UN MÓN MÉS JUST I SOLIDARI ...
Una vaga pels que han donat la vida par aconseguir tot allò que ens volen prendre

Una vaga pels que vénen darrera nostra i és mereixen la nostra lluita

dijous, 16 de setembre del 2010

divendres, 10 de setembre del 2010

Des de baix. Nova candidatura anticapitalista i d'esquerres al Parlament de Catalunya

Els eixos del programa seran l’anticapitalisme i la defensa dels drets nacionals del poble català. I l’ecologisme, el feminisme, l’antiracisme i l’internacionalisme.

Avui s’ha presentat en roda de premsa la candidatura unitària de l’esquerra anticapitalista catalana a les eleccions al Parlament de Catalunya, Des de baix, formada per diferents organitzacions anticapitalistes i activistes de moviments socials.

Des de baix neix impulsada per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Corrent Roig i Lluita Internacionalista, i per varis activistes de moviments socials. La roda de premsa ha estat realitzada per Josep Bel, sindicalista i membre del comitè d’empresa deTelefònica a Barcelona, Josep Lluís del Alcazar, mestre i sindicalista de l’ensenyament i Esther Vivas, activista de moviments socials.

A la roda de premsa s’han explicat els objectius de la candidatura, les seves línies mestres, el nom de la mateixa i s’ha donat a conèixer els suports amb els què compta .

Objectius i propostes de la candidatura

Els objectius de la candidatura i els eixos del seu programa es troben al seumanifest fundacional. El manifest és un manifest provisional, d’un projecte obert i en construcció, que espera anar enriquint les seves reflexions amb noves aportacions dels diferents activistes i col.lectius que es vagin incorporant al projecte.

El manifest assenyala que en un context com l’actual ha quedat ben clar que els partits que conformen el govern de la Generalitat s’han mostrat totalment inservibles per a transformar la societat i millorar les condicions de vida de la població. La seva és una política al servei dels interessos del capital, socialment injusta, insolidària, destructora del territori i supeditada a la Constitució espanyola.

I afirma que l’objectiu de la candidatura és oferir una veu diferent a les eleccions al Parlament, amb un programa anticapitalista i defensor del drets nacionals del poble de Catalunya i la plena sobirania. I amb un programa ecologista, feminista, antirracista i internacionalista.

Com ha explicat Esther Vivas, Des de baixvol oferir un projecte alternatiu tant al de la fallida esquerra governant com al sobiranisme de dretes que encaren algunes de les noves opcions que es presenten. I parteix de la convicció que la solució als problemes actuals només pot venir de la mà d’una resposta d’esquerres, mobilitzadora i solidària.

No ens podem quedar de braços creuats.Des de baix busca trencar amb la resignació i fer un pas endavant en un moment on cal atrevir-se i no quedar-se amb allò vell i treballar per construir allò nou.

L’objectiu de la llista és ser una veu que plantegi propostes i idees en ruptura amb l’actual ordre de coses, diferents de la dels partits convencionals majoritaris i de les noves alternatives de dretes en auge.

El nom Des de baix indica la voluntat d’impulsar un projecte unitari i obert al que s’espera seguir incorporant noves voluntats, persones i col.lectius, en les pròximes setmanes.

La candidatura realitzarà en les properes setmanes una activitat de divulgació i presentació del nou projecte pels pobles i barris de Catalunya amb l’objectiu d’anar sumant noves adhesions i suports.

Perquè ara una candidatura?

Des de baix parteix de la conviccció que per fer front als intents que la crisi la paguem tots i totes cal la mobilització continuada i sostinguda de la població i organitzar la resistència social. Però també és necessari avançar en la construcció d’una alternativa en el terreny polític i plantar cara als partits parlamentaris que s’han adaptat als interessos empresarials.

Josep Lluis del Alcazar ha recordat que les eleccions del proper 28 de novembre tindran lloc en una cojuntura molt particular marcat pel fracà de dues legislatures de govern d’esquerres, per l’impacte de la crisi econòmica i social, la Vaga General del proper 29 de setembre i pel fracàs de la reforma de l’estatut i per la gran manifestació del passat 10 de juliol. Sense oblidar la visita del Papa de Roma pocs dies abans de les eleccions!

En aquest escenari Des de baix vol ser un primer pas per anar aplegant forces i contribuint, des de la modèstia, a anar construint una alternativa.

Qui dóna suport a la candidatura?

La candidatura és el resultat de l’acord entre diverses organitzacions com Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Corrent Roig i Lluita Internacionalista. També l’organització En Lluita ha anunciat que demanarà el vot per aquesta candidatura. La candidatura Des de baix compta també amb el suport d’un ampli de nombre d’activistes de moviments socials, sindicalistes, ecologistes, etc. Molts d’aquests activistes van firmar el manifest Movem fitxa!Volem una candidatura anticapitalista al Parlament impulsat des de la primavera passada per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista i que ha rebut més de 560 adhesions de persones lligades als moviments socials.

Josep Bel ha explicat que Des de baix és un projecte en construcció obert a tots aquells activistes i persones que vulguin impulsar un projecte anticapitalista i defensor dels drets nacionals. Un projecte ecologista, feminista, antiracista i internacionalista. És un projecte obert, amb ganes de seguir incorporant noves persones i col.lectius i que intenta construir un altre tipus d’esquerra, formada per persones de moviments i lluites socials i allunyada de la professionalització de la política.

Una llista formada per activistes socials

A la roda de premsa s’ha expicat el perfil general que tindrà la llista i s’ha donat a conèixer la cap de llista per Barcelona i candidata a la presidència de la Generalitat, Esther Vivas, nascuda a Sabadell, resident a Barcelona i de 34 anys. Vivas treballa a la Xarxa de Consum Solidari i és activista en diversos moviments socials, en particular el moviment antiglobalització, el moviment ecologista i el moviment de cooperatives de consum agroecològic i per la sobirania alimentaria. És autora de varis llibres i publicacions sobre moviments socials.

Junt amb el nom de la candidata i cap de llista per Barcelona s’han donat a conèixer alguns altres noms d’activistes i sindicalistes que aniran a la llista, en un lloc encara per concretar. Properament es donaran a conèixer els deu primers integrants de la llista per Barcelona i els caps de llista i les primeres places de Girona, Lleida i Tarragona. La candidatura estarà formada per activistes de moviments socials i no per polítics professionals, ja que la lluita contra la professionalització de la política és un dels valors de la candidatura. Aquesta estarà integrada per membres de les organitzacions impulsores i per activistes independents.

Es coneixen ja els noms d’algunes de les persones que aniran a la llista (en un lloc encara per concretar) i que, juntament amb moltes d’altres, donaran rostre a aquest projecte col.lectiu. L’objectiu és elaborar una llista amb persones de diferents lluites socials, que pugui ser un reflex de les principals mobilitzacions que tenen lloc a Catalunya.

Entre els activistes que estaran a la llista (amb un ordre per concretar i junt amb moltes més persones els noms dels quals s’aniran anunciant més endavant) hi ha confirmats:

Josep Bel, membre del comitè d’empresa de Telefònica a Barcelona i del sindicat Cobas; Rocio Varela, expresidenta del comitè d’empresa de l’Hotel Juan Carlos I;Salvador Duran, secretari general del Sindicat Ferroviari de Catalunya; Josep Lluís del Alcazar, mestre i delegat sindical de professorat de l’ensenyament públic no universitari de la Generalitat; Joan Fradera, mestre de professió i membre fundador de la Plataforma pel Dret a Decidir i de la seva junta directiva fins l’any 2009 i actualment membre de l’organització de les consultes sobiranistes; Isabel Benítez, activista estudiantil de la UAB en el moviment en defensa de la Universitat Pública i a les mobilitzacions d’estudiants contra Bolonya; Sandra Ezquerra, activista feminista del moviment favorable a l’avortament; Cristina Mas, periodista, activista en campanyes de solidaritat internacional amb Palestina; Román Rustichelli, membre del Comitè d’Empresa de TMB i activista del Comitè de Descansos; Jorge Sánchez, activista veïnal de Ciutat Vella a Barcelona i del movimenr contra l’especulació immobiliària i activista del moviment de solidaritat amb Palestina; Núria Campanera, activista estudiantil en la lluita en defensa de l’ensenyament públic i a les mobilitzacions d’estudiants de secundària contra la LEC; Marga Olalla Marfil, delegada sindical dels treballadors de l’Ajuntament de Barcelona; Luca Gómez-Pintado, sindicalista a l’aeroport de Barcelona (AENA);Guillerma Silva, membre del Comitè d’Empresa de Magneti-Marelli; Maria Esther del Alcázar, delegada sindical de professorat de l’ensenyament públic no universitari de la Generalitat.